LA PROF EL CAN E ON GARON SGAGNA’

                                                      

 A seri drè a spiega la santa guerra

 che ghera in cors tra i pret e i musulman,

 quand senti on bordeleri de lontan

 mè on temporal che sgora in su la terra.

 

 Inscì de pressa senza compliment,

 per minga vess u l'ultim a savè,

 cori de bass  che quasi sto pu in pè:

 ma troeuvi già l'ingress tutt pien de gent.

 

 " Se l'è suces? " domandi a la bidela

 " Voeuri cognos anmì cos'è ghe staij,

 che podi pu spiegà ai mè  bagaj

 la storia patria ben, porca sidela”

 

 Ul Menigh, col scossà color de incioster,

 al salta su a dimm  “L'è andada inscì!

 Le sta quel can che ‘l boja tutt el,

 quel bastardin, putasca, d’on impiaster.

 

 Sto can fazios lè andà foeura de ment,

 là in sul cancell la fa sentì el so fià,

 na gamba alla prof Gilda al gà sgagnà:

 e in sul garon al ga lassà i so dent.”

 

        L'è propi vera che ghe no riguard,

 ghè propi minga pu de religion !

 Mangià carna de prof.: che lendanon!

 Che malmostos d’on can! oh che bastard!

 

 E intant che riguardavi sta borlanda

 e che cercavi de tirà on po innanz,

 mettendo per iscritt sti quater stanz, 

 la Gilda la metteven su la Panda

 

 Speri domà che ul can sia no esaltà

 e che l’insegna minga ai noster fioeu

         mè hin trattà i prof al dì d’incoeu:

 vist che la nostra carna l’ha provà.

 

 E se per cas el ciapa lu el post noster,

 ex catedra impartendo la lezion,

 el reusirà no a vess on sapienton:

 a l’è mia bon de tegn nanca el register

 

 Scambià on brutt cagnett per on cristian

 lè roba de no cred, pillola amara,

 ne sortirà, signor, na gran cagnara

 tra chi l’è prof davera e chi l’è can.